educant al segle XXI

  • In: Ana M. Reyes
  • Comentaris tancats a Llegir audiovisual -mode ON-
  • In: Ana M. Reyes
  • Comentaris tancats a Leer audiovisual -mode ON-

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA s’estrena arreu del món.

La Educación Prohibida” es una película documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la forma d’entendre l’educació, visibilitzant experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Bon moment per gaudir d’un film que es pot veure gratuïtament, fins i tot online i… veurem què passa.

Porto més de mitja vida dedicant-me a l’educació obligatòria i AIXÒ NO RUTLLA…
Ens agradi o no, els motius són molt diversos.

QUAN deixarem el victimisme i tornarem a ser els docents pioners que havien sigut els mestres de l’escola activa, per exemple?
Què se n’ha fet d’aquells mestres que aixecaven els alumnes del pupitre per observar una flor, i “perdien” tot el matí amb un “puto text lliure”?

QUAN ACCEPTAREM SENSE EXCUSES que amb l’escola que tenim avui NO ENS EN SORTIM?

QUAN hi FAREM alguna cosa?

Em refereixo a alguna cosa de les que ESTAN A LES NOSTRES MANS, LES DELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ.

Ha arribat el moment de REINVENTAR L’ESCOLA. I a Catalunya PODEM FER-HO!!
HEM DE FER-HO!!!

Mentre hi reflexionem us passo l’enllaç a un altre vídeo, per als que no l’hagueu vist i us sembli interessant (és força “a l’americana” però molt gràfic i no massa llarg).

BON ANY per a tothom!!

Ana M. Reyes

 

Hola a tothom.

Som pocs… però podem semblar més perquè n’hi ha de belluguets, eh Monik? he he

De pesada res… ja va bé trobar gent amb inquietud i ganes de moure’s.

El què em sap molt greu és haver tingut abandonat el nostre tema durant vuit dies, però ha estat per causa major i no podia fer-hi res.

Els darrers e-mails de la Sílvia Cano, la Lourdes, els darrers comentaris… tot apunta que la trobada NO es farà a MANRESA, ja que poca gent ha confirmat l’assistència.

Sembla que la via més FERMA és una trobada en “PETIT COMITÉ” el dissabte 21 F, al centre de Barcelona (pl. Catalunya, p. ex.?,) al matí cap al tard… per dinar plegats un grupet i tenir ni que sigui un primer contacte relaxadament (ja ho acabareu de confirmar Sílvia, Lourdes i companyia… Sobretot lloc i Hora -Lourdes, recorda que pots fer entrades al bloc i quedarà més a la vista!  ).

Pels motius que comentava avui a la Sílvia i la Lourdes, no crec que jo hi pugui venir. Però no serà per falta de ganes, de debò.

Com faig sovint a “La Peixera”, us transcric íntegre el missatge que els he redactat aquest matí i així us en faig cinc cèntims de tot plegat.

Amb aquesta darrera “parrafada” voldria tancar una etapa que vaig començar a finals de novembre amb el llençament d’un repte a tots els mestres de Catalunya: la Col·legiació dels Mestres d’Educació Infantil, d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria.

Una possibilitat que AVUI i ara és ja una realitat.

Espero que això no sigui la fi de res, sinó l’inici d’una nova era de l’Educació a Catalunya.

Salutacions cordials a tots i a totes, col·legues. Ha estat un plaer sentir-me tan acompanyada en aquesta “posada d’un granet de sorra” per la millora de la nostra professió i, per tant, de nosaltres com a professionals de l’educació.

Ana M. Reyes, a divuit de febrer de 2009.

———————————————————

————-data   18 / febrer / 2009 10:41
————-assumpte      Re: convocatòria per dissabte

Hola, Sílvia… i Lourdes!

Disculpeu que us hagi abandonat, però heu quedat al mateix pla que tot el què m’envolta: dimarts 10F no em vaig poder llevar del llit degut a una crisi de vertígen i no vaig tornar a posar els peus a terra fins ahir!!
Una passada: la família (espec. la nena de 6 anys que encara depèn dels aldults), la feina, la meva vida… tot aturat per una imbecilitat com aquesta).
Us pudeu imaginar que no estic per tirar cohets. Tot just he caminat 10 minuts per dur la nena a escola i  ja jec al sofà de nou.
 
I jo patint perquè la gent s’estaria apuntant “en massa” a la trobada i jo m’ho perdria tot!!! ( sarcasme pur… :-D)
 
T’entenc, Sílvia. Crec que et trobes en un moment semblant al què jo vaig passar abans de Nadal, quan vaig dir en un comentari que estava decebuda i que “tenim el què ens mereixem”… I jo em queixava perquè només havien respost l’enquesta del bloc unes 100 persones… 100!  Mira si tenia unes aspiracions elevades… (ara n’hi ha dues centes, crec… de 7.887 visites… quin average, eh!)
 
El cas és que, deixant de banda l’opinió que se’m mereix el nostre col·lectiu com a tal (som molts i de tots colors i formes), vull pensar que sí s’ha fet un petit pas que pot esdevenir important amb el pas del temps: HEM TROBAT EL NOSTRE COL·LEGI PROFESSIONAL. Ara, que ens hi posem o no i hi treballem o no ja són figues d’un altre paner.
 
En la situació física que em trobo ho tinc malament per pujar dissabte 21 a Manresa i moralment em sento satisfeta: tot i la resposta que ha quedat palesa a l’hora de moure el…s peus per trobar-nos jo considero que m’he sortit amb la meva:
 
Somiava un Col.legi Professional que vetllés per la feina dels mestres d’Educació Infantil i Obligatòria i ens l’estan servint en safata: el CDL (ens agradi més o menys el seu nom centenari).
 
Així que L’ENHORABONA a tothom que valori i vulgui aprofitar aquesta oportunitat. A partir d’aquí, Sílvia i Lourdes i qui s’hi vulgui apuntar, sempre ens podem conèixer… potser quan els dies siguin més llargs… p.ex. podem quedar a Pl. Catalunya i aprofitar per col·legiar-nos en grup (el CDL és allà mateix i estic segura que hi serem ben rebudes).
 
Una abraçada per a totes dues! Seguirem en contacte… (la imaginació del nostre Conseller no té fi… he he)
 
 
Ana M. Reyes

M’agradaria pensar que són moltes les cares que veuré dissabte, però pel compte de l’enquesta (vuit persones) i els comptes que porta la Sílvia (tres persones) crec que farem un esmorzar bastant íntim.

Ens plantejàvem la possibilitat de tirar la tovallola, de deixar-ho estar i jo em pregunto per què?  No hi ha res d’estrany, actualment la gent no lluïta pels seus principis, pels seus ideals, per les seves il·lusions; espera a que li vinguin donades, que siguin els altres que es moguin.

Doncs si tinc una cosa clara, és que no deixaré de voler aconseguir una fita, que veig bona pel nostre col·lectiu, perquè una majoria no es vulgui o no es pugui implicar. Les majories acostumen a ser les guanyadores, les que veiem, però no vol dir que siguin el millor, en els pots petits hi ha la bona comfitura.

No tinc ganes que s’esvaeixi aquest somni, però no vull que sigui un somni que veig passar mentre dormo; en aquest somni hi vull participar i vull fer tot el que pugui i més; només així, em sentiré satisfeta i, si es dóna el cas que en despertar-me no he arribat a l’objectiu, podré dir, encara i així, tranquil·lament, que he fet tot el que he pogut.

Les il·lusions, les innovacions, els nous coneixements, els intercanvis, els contactes, el voler aprendre, etc… tot això ha de ser el nostre bagatge com a persones,  com a mestres, però,  ho hem de tenir multiplicat per dos i no ho podem perdre.

Salutacions per tothom!!

Allò que deiem… que les línees parel·leles poden trobar-se… i quan es tracta d’esmerçar esforços crec que és una sort que conflueixin i es pugui treballar conjuntament.

Us explico la història el més breument possible:

Tal i com apareix al bloc, a “la peixera“, em poso en contacte amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB per sol·licitar un espai per trobar-nos. Com que no em responen, hi truco i, per casualitat m’atén la secretària del deganat. Molt amablement, vol ajudar-me a agilitzar el tràmit i li comento el motiu de la trobada. Ella m’aconsella que parli directament amb la Degana de la Facultat perquè el tema “s’ho mereix”, a part de seguir el protocol per aconseguir l’espai (per cert, encara no m’han respost de “l’Administració de Centre”!).

Immediatament li passa la trucada a la Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació, qui mostra molt interès pel tema, ja que té una proposta sobre la taula EN EL MATEIX SENTIT: professionalitzar els mestres d’Ed. Infantil i Primària amb la col·legiació d’aquest col·lectiu. El Deganat em facilita el contacte amb la persona que porta el tema i aquesta em proposa una entrevista per parlar-ne. Quedem pel dia 10 de febrer. Com que havíem ajornat la trobada (a Manresa) em va semblar bé acceptar per poder-vos-hi aportar la informació que, m’havien avançat, es tractava d’una iniciativa provinent d’un Col·legi Professional que ja existeix, el CDL (¿?!!)…

El què no m’esperava era rebre un e-mail directament del Deganat del CDL que, informat des de la UAB del repte que ens havíem proposat, em convidava a ser rebuda per la Degana per informar-me de les iniciatives que aquest col·legi havia iniciat en la mateixa línia que s’havia orientat la nostra acció des del bloc.

Vaig acceptar la proposta i ahir mateix em vaig entrevistar amb la Sra. Josefina Cambra, Degana del CDL (Col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya – Al servei de la professió docent).

No em voldria allargar més en aquesta explicació, tot i que crec que valdria la pena poder compartir la informació que vaig rebre sobre els orígens d’aquest Col·legi Oficial centenari (de fet jo havia sol·licitat comparèixer amb “un grup de col·legues interessats”, però se’m va respondre que aquest podria ser un segon pas, si escau… i com que va ser tot tan precipitat…).

Segons els Estatuts originals d’aquest Col·legi (més antic que la “professió de mestre d’escola”, ja que va néixer quan “estudiar” era el privilegi d’uns pocs) només hi podien accedir els llicenciats, tot i que, segons la Degana, ja fa temps que es tenia present la conveniència per a la professió docent d’incorporar-hi tot un col·lectiu que havia nascut i s’havia anat multiplicant en nombre, arrel de la Llei General d’Educació del 1970, amb l’establiment de l’escolaritat obligatòria de tots els infants. Tanmateix la normativa vigent no ho permetia… fins ara.

Bona part  dels arguments exposats per la Degana respecte a la línia de treball actual del CDL queden recollits en la seva recent compareixença davant la Comissió d’Educació del Parlament  (us recomano us l’escolteu).

A més de satisfer-me el què vaig sentir en paraules de la Sra. Cambra, em van acabar de convèncer els FETS: El CDL ha modificat recentment els seus ESTATUTS (la darrera modificació publicada al DOGC del 7/8/08… fa només 5 mesos!).

Aquests ESTATUTS estan formulats amb l’objectiu que la nostra pugui ser reconeguda com a Professió Regulada com es recull en la normativa europea. En aquest sentit, el més RELLEVANT  (fa poc temps que s’ha “lligat” el procediment) és que els Mestres Diplomats ens podem inscriure JA com a membres de ple dret d’aquest col.legi. Segons la Sra. Cambra, amb la presentació d’aquest títol i la certificació de 3 anys consecutius d’exercici de la docència dins dels darrers cinc anys, serem considerats com a titulars de “grau de mestre en educació primària” o  de “grau de mestre en educació infantil” (títols derivats de l’adequació a l’Espai Europeu d’Educació Superior)  i, per tant, podem col·legiar-nos!, el què significa la professionalització de la nostra feina.

 No sé què en pensareu, però a mi em sembla una bona notícia, ja que una vegada siguem membres del col.legi, tots aquells professionals amb un objectiu comú respecte a la nostra professió (p.ex. els mestres i professors d’Ed. Infantil i Obligatòria), si sumem un grup significatiu i cohesionat, podem constituir una Comissió (m’informà la Degana) amb veu pròpia que ens permeti vetllar per la nostra professió i per nosaltres com a professionals, tant en la vessant de la pràctica docent com en la del nostre rol i prestigi social -darrerament tan qüestionat fins i tot pels mitjans de comunicació (oi, Sílvia?).

I acabo, perquè ja n’hi ha prou per avui… no voldria que agaféssiu una “indigestió d’informació”. Reflexioneu-hi (si ho feu en veu-alta-amb-comentaris-al-bloc podrem compartir-ho tots).

Considereu si “tot això” podria ser el nucli de la trobada que tenim pendent? … Quanta gent s’hi “apuntaria”?

Jo agafaria la paraula a la Sílvia Cano i anar-nos inscrivint a través del seu correu: CONFIRMAT el dia 21, que ella pugui saber “si hi cabrem en el local” o si cal replantejar-se portar a terme la trobada (si som quatre podríem quedar al “Zurich” de Plaça Catalunya, no? he he).

Bona nit.

Ana M. Reyes

Gràcies per venir:

  • 11,731 visites

Fem xarxa