educant al segle XXI

Per un “Col·legi Oficial del Professorat d’Educació Obligatòria”

Posted on: febrer 21, 2008

No es tracta d’una broma, sinó d’un REPTE!

Els darrers esdeveniments a l’àmbit educatiu de Catalunya, m’han sacsejat de debò.

Com a mestra que estima la professió, amb més de 20 anys treballant a l’escola pública d’aquest país… Què us haig de dir que no sapigueu…? O potser sí que ens podem explicar els uns als altres moltes coses…!

En tot cas no és cap novetat que el prestigi de la professió de mestres i professors està tocant fons. No sé si queda algú (socialment parlant) que apostaria per nosaltres, encara.

Per tant, haurem de fer-ho nosaltres mateixos:

El col·lectiu docent no pot esperar que el PRESTIGI ens vingui donat per la societat… SOM NOSALTRES els únics que hem de treballar per RECUPERAR-LO.

Com a mestra que sóc em costa reconèixer els “defectes” que se’ns atribueixen, especialment els què s’han mediatitzat els darrers dies arrel de la vaga del 14 F.

De totes maneres crec que ja fa anys que reincidim en un ERROR que ha incrementat l’animadversió i desconfiança d’alguns sectors socials vers els docents: NO hem sabut (o volgut?) SEPARAR la nostra funció PROFESSIONAL dels nostres drets i deures LABORALS.

Personalment, crec que aquí ens estem equivocant.

Això, més la velocitat amb què està canviant la societat en els darrers anys (i espera’t…), ha creat “un caldo de cultiu” amarg i indigest per als què treballem a l’aula dia a dia.

Honestament, hem de reconèixer que la situació se’ns escapa de les mans. L’escola de l’era industrial NO és l’adient per als alumnes de l’era de la Comunicació i la Informació, que ja és aquí.

Mestres i professors de l’Educació Obligatòria estem sentenciats: a més d’alfabetitzar l’alumnat i ajudar-lo a desenvolupar les destreses bàsiques que la societat li “demana”, nosaltres hem de deixar de considerar-nos “contenidors” de coneixements i aprendre a ser-ne “gestors”.

Cal que mirem de cara les Noves Tecnologies i els Mitjans de Comunicació i ens disposem a entomar la nostra feina amb força. I tots sabem que la millor manera d’obtenir FORÇA és la UNIÓ.

Ja fa anys que hi dono voltes, però ara ho veig més clar que mai: ha arribat el moment d’unir esforços de debò, i amb aquest bloc llenço una proposta ambiciosa:

Crear el COL·LEGI OFICIAL DEL PROFESSORAT

DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

No és un camí fàcil ni curt, però crec que val la pena…

Com pot ser que els mestres diplomats no ens haguem col·legiat? Com hem pogut ser un col·lectiu tan poc curós amb la nostra professionalitat?

Espero els vostres comentaris… si els docents hem perdut el prestigi… RECUPEREM-LO!!

Ana M. Reyes

Anuncis

14 Respostes to "Per un “Col·legi Oficial del Professorat d’Educació Obligatòria”"

Doncs si Anna M.

Entre tots hem anat perdent allò que se’n diu el prestigui, i en alguns casos … fins i tot els calçotets.

Endavant amb el bloc.

Jordi Perales

Ja fa dies que aquesta pensada ronda per el nostre CEIP. Noia l’has ben clavada. És just el que ens fa falta i sembla mentida que encara no sigui una realitat. A la teva disposició pèl que et faci falta.

Estimats companys i companyes,

A veure si mica en mica ens en anem sortint pel que fa a la millora del nostre prestigi i a la millora real de la nostra tasca; que tot sovint és oblidada per polítics (i sindicats també…)
Podria ser una bona manera de començar a canviar coses…

Jo crec que no és que perdem llencols de prestigi en cada bugada, el que passa és que la rentadora és vella i atrotinada i ens fa malbé la roba.

Ah i no ens mirem tant el melic, jo puc posar la mà al foc pel 90% dels companys , del 9% restant només pensar-hi em fa venir ganes de vomitar, i hi ha un 1% que directament hauria de ser escorxat i deglutit en els menjadors escolars .

salut i demagògia.

Em sembla una pensada meravellosa. Ja fa temps que penso que la veu dels ensenyants, que no educadors, no se sent per enlloc. Entre nosaltres tenim converses per arreglar el món, ja que sabem de que parlem i el que tenim entre mans, podem veure els problemes bàsics, no només la forma externa i mercantil de posar solucions “parche”, però als mitjans de comunicació no se sent la nostra veu. Potser ja seria hora d’entrar en la dinàmica general i col·legiar-nos, encara que només sigui per aconseguir una zona on puguin coincidir les nostres visions i una eina de defensa dels nostres arguments. Enhorabona. M’apunto.

Sento que la força de les teves paraules i la passió que desperten són molt autèntiques

Jo també trobo que cal fer alguna cosa ja i veig la teva proposta força viable.
Compta amb el meu suport.

Estic absolutament d’acord amb en Joan, Ana M. l’has ben clavada, crec que cal dirigir els nostres esforços a allunyar el desencant que ens invaeix a les aules i si crear un Col.legi Oficial del Professorat d’Educació Obligatòria ens ajuda, endavant i a la teva disposició.

I que me’n dieu d’una assegurança de dret civil obligatoria?

Eva

Prenc nota, Eva, com us comento a l’Entrada d’avui: Quina marxa!

Ana M.

Endavant amb totes les iniciatives que facin falta per re-prestigiar la nostra professió. Com a mestres influïm a les ànimes més fràgils i les més prometedores, les que han de tirar el país endavant, però sembla que ni els propis pares valorin el que fem ni el que hem de fer. Un col·legi ens ajudarà segur a tenir més veu quan haguem de defensar criteris a la Generalitat o al govern de Madrid. També pot assegurar una millor difusió de les innovacions educatives en diferents àmbits. Pot proporcionar ajuda i orientació a mestres novells o professors de secundària que amb bona fe però poca formació didàctica i pedagògica s’han d’endinsar cada dia al món dels adolescents. Igualment ens oferirà la possibilitat de debatre amb criteri i propietat, temes que tradicionalment han dividit i separen encara l’escolaritat pública i privada. Un col·legi professional de mestres entre moltes altres coses ens donarà per fi la possibilitat de parlar de la nostra professió amb professionalitat i sense intrusismes de pares ni polítics, que ja va sent hora.
A mi cada dia que als “Matins de TV3” treuen un tema d’educació m’acaba bullint la sang de sentir com parlen alguns tertulians de com han de fer-se les coses sense formar-ne part! Que la gent opini és fantàstic i necessari. Necessitem crítiques de tot tipus per millorar! Però s’han de tenir en compte com això. Després els mestres són els que hem de debatre, pensar i decidir quines solucions posem als conflictes. Això és el que passa com a mínim amb temes igualment importants com l’economia. També ens afecta a tots, també opina tothom, però finalment qui decideix és qui té una formació específica en el tema. Des de quan les tertúlies dels debats televisius o els redactors de les lleis estan formats majoritàriament per mestres? El col·legi de mestres podrà ser doncs un referent per regular totes aquestes coses i fer-nos sentir d’una vegada per totes, valorats i respectats. La nostra professió és aquí que no es té gaire en compte, però a segons quins països la cosa és molt diferent: Finlàndia, Japó, Noruega… No són perfectes, no es tracta tampoc d’imitar models que responen a realitats molt diferents de la nostra, però sí que són exemples que el que proposes, Ana M., és molt coherent i un primer pas en positiu. Així doncs, moltes gràcies per la idea i l’empenta que demostres. Compta amb la meva signatura i col·laboració!

Aurora Gelabert

Comparteixo totalment els teus arguments, Aurora.
Fins i tot el “detall” de bullir-te la sang amb els “Matins de TV3” !!
Sembla mentida que tu i jo no ens coneguem de res i no haguem enraonat mai d’aquest tema per tenir-ne una percepció tan similar.
Gràcies pel recolzament.

I, si em dónes el teu permís, m’agradaria incloure el teu comentari en una “entrada” del blog. Precisament volia trobar el moment per animar els mestres que ho desitgin a ESCRIURE en el blog!

La co-autoria pot enriquir molt el seu contingut, ens pot servir per conèixer-nos i poder anar configurant un grup de professionals disposat a implicar-se a fons per tirar endavant aquest repte que tenim davant.

Tinc molt clar que, per moltes ganes i empenta que jo mostri, no n’hi ha prou:

El Col.legi Professional de Mestres ha de ser concebut per un col.lectiu extens que hi cregui i A MÉS ha de ser gestat per un equip ferm de professionals que sàpiguen organitzar-se, coordinar-se i garantir la comunicació amb la resta de mestres.
Es tracta d’una tasca a compartir si volem que tot plegat es quedi en un brot utòpic per quedar-nos com estàvem.

La bona notícia és que, com tu, ja s’han oferit a col.laborar uns quants professionals, especialment a través del correu del blog (collegidemestres@gmail.com).

No dubtis que us vaig agafant a tots la paraula. Tant, que ja em diràs alguna cosa d’això del teu text!

Salutacions cordials, Aurora

Ana M.

Considero que és una bona OPORTUNITAT i espero que no la deixem passar.

Gràcies per la teva iniciativa!

Salut!

Ana M.,
Trobo que ha estat una bona iniciativa la de voler crear un col·legi de mestres. La nostra professió té un paper molt important en la societat. No cal fer comparacions, però sí que tenim els mateixos drets que els altres. Ser mestra no és ser un professional de segona.
Una abraçada,
Magda

I tan que cal!
L’Escola s’està convertint en el sac de les culpes del que passa als nens, joves, famílies …; tots els rols que tenen a veure amb ” educació ” també s’encolomen a l’Escola, sense tenir en compte que hi ha molts altres agents que hi intervenen i que els actors principals són els pares; les mancances socials en el tema treball/família també es posen dins el mateix sac…
I a més a nivell social no estem reconeguts professionalment.
El més trist però és que sovint, els nostres propis companys d’altres cicles són els primers a no reconèixer l’esfoç i la feina d’uns i altres . Crec que cal començar per aquí!.
Quans més serem més força tindrem!

Els comentaris estan tancats.