educant al segle XXI

Glupss!!!

Posted on: Novembre 25, 2008

Els mestres hi som i estimem la nostra professió!!!!
Els mestres del segle XXI estem motivats a mostrar-nos com a professionals d’una nova era: L’era de la Comunicació i la Informació… i això no té marxa enrera!
Glupss!!!
Tot just he començat a enviar mails a les escoles per compartir la iniciativa de col·legiar-nos i… la vostra resposta, mestres de Catalunya, és aclaparadora.

En només 24 h el bloc ha rebut més de 400 visites! Una resposta massiva tenint en compte els correus que m’ha donat temps a enviar (una petita part del total de Catalunya).
Però ja puc dir, pels enllaços visitats des del bloc, que interpreto que el tema interessa de debò.

Això em dóna l’energia que necessitava per continuar la tasca d’aquests dies: recopilar TOTES les adreces electròniques dels centres públics que apareixen en la convocatòria del darrer concurs de trasllats al DOGC. M’ha semblat la forma més ràpida i exhaustiva de començar aquesta fase de “llençar la iniciativa”.
Tot seguit caldrà buscar una forma el més sistemàtica possible de fer arribar “el REPTE” als mestres que ara treballen en centres concertats i privats (qualsevol ajuda serà ben rebuda).

Aquest, la unió de tots els mestres de Catalunya, és un dels punts claus del valor que pot tenir el “Col.legi de Mestres” que proposo crear: situar-lo per sobre de funcionariat, patronals, “empresaris de l’educació” (deixem aquesta tasca, que NO és poca NI MENYS important, per als nostres SINDICATS).

La base de la raó de ser del “Col·legi Professional de Mestres” que us proposo crear és que som prefessionals de l’educació fonamental i bàsica dels més joves ciutadans de Catalunya.
Ni més ni menys. Per alguna cosa aquesta és un dret fonamental reconegut i proclamat per les legislació en la nostra terra.

  • PER tot AIXÒ:
    MOLTES GRÀCIES als dos primers companys, Joan i Juanjo, que heu enviat al blog els vostres alentadors comentaris. Per a mi són molt valuosos, ja que manifesten obertament que el camí que plantejo no és “utòpic” ni “descabellat”. No sabeu com m’heu animat!!!
    GRÀCIES també a tothom que estigueu compartint aquesta primera tasca de fer “rular” aquest REPTE!
    L’únic que ens pot garantir assolir-lo és que la majoria del nostre col·lectiu s’hi adhereixi. És requisit sine qua non perquè la nostra veu arribi al Parlament de Catalunya.

Hem de fer notar que tenim clar que no només hem de participar en la “metamorfosi social” que estem vivint, sinó que hi tenim un paper cruccial: formar els ciutadans de les noves generacions.

És clar que això és el què s’ha fet sempre, però ARA és un moment únic, sense precedents: els canvis que abans es podien percebre cada 25 anys (coincidien amb el relleu generacional), ara es produeixen en 10, en 5, en 1 any!
Quantes “novetats” hom pot viure amb l’actual longevitat?

Obviament les Noves Tecnologies en són directament responsables d’aquesta “velocitat”. Però també cal tenir present que l’estat del benestar hi fa de niu i placenta, alimentant el poder dels mitjans de comunicació de masses i els productes audiovisuals i electrònics. Deixarem que aquestes “noves institucions educatives (o deseducatives)” ens prenguin el relleu?

És aquí on mestres i famílies notem com se’ns escapa de les mans la potestat educativa. Ens manquen referents culturals per afrontar els nous temps.

Els adults que AVUI esteu (estem) “educant infants i adolescents”, quan “éreu com ells”:
-Teníeu permís per portar consoles portàtils d’excursió? I mp3+auriculars?
-Quants canals de tv miràveu? A quines hores?
-A quina edat us van comprar el primer telèfon mòbil? El portàveu a classe? Parat o engegat?
-Quantes hores al dia us deixaven estar al “messenger”?
-De petits us portaven a la Biblioteca? Us hi deixaven entrar a minijuegos.com?
-Quantes videoconsoles vau tenir abans dels 16 anys?
-A quina edat us permetien navegar pel You-Tube lliurement?
-El vostre “fotolog” tenia molt èxit?
-i… milers d’etc.

Hi insisteixo: És un moment cruccial per a l’educació, tant com els que es van viure durant els “moviments de renovació pedagògia” i l’arribada de “l’escola activa”.
Podem entomar-lo junts. Tots sabem que entre nosaltres hi ha molts Freinets i Montessoris (per posar un exemple “ambi-sex“) perquè tots treballem ho ho hem fet amb algun.

Aquest convenciment em va donar força suficient per llençar-me a engegar
aquest REPTE que us proposo
i…
només aquesta primera resposta vostra, companys
(disculpeu, però utilitzaré sovint el masculí plural com a gènèric… per evitar textos feixucs… Com que m’enrotllo tant i tots sabem de sobres que la majoria de mestres són dones… he, he!)
em podia empènyer a continuar-hi treballant.

Gràcies, no esperava menys de vosaltres!!

Salutacions.

Ana M. Reyes

blog dels mestres del segle XXI

P.S.: Si, a banda de tenir el blog a disposició, voleu contactar per correu podeu fer-ho a collegidemestres@gmail.com. No patiu per la qüestió de “protecció de dades” ni per la “discreció”. En sóc una extrema respectuosa i una fan de la “llibertat d’expressió”.

Anuncis

3 Respostes to "Glupss!!!"

Quan dius mestres del segle 21 a què t’estàs referint ?….és per saber si m’he de donar per al.ludit.

Menudo encuentro!! esto (de lo cual no tenía ni idea) ya empieza a circular por los coles. A mí (y a todo el centro) me ha llegado hoy, seguro que recibes miles de respuestas. Habrá que ir viendo cómo respira.

Fina

Hola, Joan

He triat el títol “mestres del segle XXI” perquè es presta a totes les connotacions que m’agradaria compartir respecte a la professió dels docents.

1. Mestres: professionalment, jo em sento mestra més que professora. Laa tasca dels qui ens dediquem a educar infants fins que acaben l’etapa obligatòria és molt més complexa que la simple instrucció o un traspàs de coneixements.

2. del segle XXI: d’entrada és una evidència que és el segle actual. Però també vol remarcar que hem viscut un canvi de segle que està coincidint amb el gran canvi social que s’està produint (com us comento en el “post”): estem deixant enrere la societat industrial per entrar de ple en la societat de la Informació i la Comunicació.

Conclusió: el blog va adreçat a tots els mestres de Catalunya que hi exerceixen (o estan titulats per fer-ho) actualment. A la vegada és una crida a la renovació pedagògica.
Però el plantejament s’allunya del vocacionalisme que tant s’havia valorat en altres èpoques:
Ens hem de posar al dia, l’escola també s’ha de transformar si no vol quedar al marge de la realitat social i per això: ens hem d’organitzar.

I crec que la millor forma és constituir-nos com un col.lectiu professional socialment i institucionalment reconegut.

Els comentaris estan tancats.