educant al segle XXI

Rw: algunes propostes

Posted on: Desembre 29, 2008

Hola, Sílvia.
 
Sóc l’Ana M. Reyes.
Gràcies per haver contactat amb mi. De fet t’has avançat a les meves intencions, ja que fa pocs dies em vaig trobar a la bústia de la feina la teva carta a la Mònica Terribas, que volta per arreu i… Va ser cruccial, ja que darrerament, com explico al bloc, estava jo una mica “aturada” (en certa forma decebuda) i ho havia deixat tot en “stand by” a l’espera que amb el nou any, després de vacances, m’animés a remprendre la feina i fer “cuallar” alguna cosa.
Volia aprofitar aquests dies per contactar amb tu i comentar-te que em disposava a publicar la teva carta a TV3 en el bloc “educant al segle XXI”.
 
La teva carta ha estat molt significativa, per a mi: vaig seguir el tractament de la vaga del 14 F que es va fer a “Els matins” i la sang em bullia… però vaig contenir-me -si-vols-per-força- perquè estava de baixa per malaltia i no em veia en cor de fer cap pas que suposés un seguiment (he passat un any terrible). Encara estava de baixa quan va venir la 2na vaga i vaig tornar-la a “patir” des de caseta.
Així que em vaig començar a recuperar i em van anunciar que em podria reincorporar a l’escola en 15 dies, vaig decidir dedicar-los a “vomitar” el que havia anat maquinant (que ja venia de lluny i havia culminat amb aquell “espectacle deplorable del meu ex-venerat Josep Cuní”). Va ser quan vaig llençar un e-mail a tots els centres públics de Catalunya anunciant el repte que es concreta en el bloc “educant al segle XXI”).
 
La resposta massiva en interessar-se pel tema em va sorprendre gratament. Només tenia una “espineta”: no saber fins a quin punt havia arribat al sector de mestres dels centres concertats i privats.
Considero fonamental la unió de TOTS els professionals, per marcar la diferència entre “professionalitat” i “condicions laborals”, que són dues coses que van juntes però no hauríem de barrejar. Aquí és on crec que ens hem equivocat en els darrers temps… els sindicats no ens poden representar en els dos àmbits alhora! Són dos aspectes que van junts però no s’ha de barrejar.
La societat ha de veure clar que com a professionals estem de la seva banda: eduquem les noves generacions i compartim un objectiu comú: oferir-los la millor educació.
Una societat on cada vegada estan guanyant més pes els mitjans de comunicació com a entitat educativa (o des-educativa) que arriba a totes les edats. No podem seguir contemplant com 2 h de TV o un videojoc fan més “feina” que 6 h diàries a l’aula (6!) + tot el temps que dediquem a les famílies dels alumnes. Hi hauria d’haver un acostament entre escola i mitjans audiovisuals.
 
Per això m’ha semblat genial la teva actuació d’adreçar-te als mitjans!
 
En aquest sentit jo també havia fet un petit pas: vaig enviar un escrit ja fa molt temps al Sr. Cuní, on li exposava la necessitat de col.laborar mitjans i escola amb un objectiu comú, tenint en compte la velocitat de les tecnologies i l’avanç de les TIC. Vaig repetir l’e-mail amb diferents títols esperant que n’hi arribés algun, però..
-Muts.
Ni tan sols vaig rebre una resposta automàtica de “gràcies per participar”… i fins i tot l’hi havia comentat la meva intenció de fer arribar-ne còpia al Conseller Maragall…
Res. I aquí, per motius de salut, es va aturar aquí “la cosa”.
 
I jo m’anava capficant… Per què els mestres no participem habitualment a les tertúlies de ràdio? Per què el Sr. Cuní no entrevista mestres d’aula?… Com a molt en convida algun (normalment directors de Primària o professors de Secundària) en aquests debats o col·loquis, posant-los al mateix “sac” amb pares i Associacions de pares… com si per pertànyer a aquests dos sectors (totalment respectables, que sóc mare!) calgués gaire cosa més que “5 minuts d’insomni” (en paraules d’una formadora del Departament fa molts anys…).
 
En aquests dies de “vacances de mestra” he rebut un missatge que m’ha “estirat les orelles” perquè sembla que estic “llençant la tovallola” respecte a la meva iniciativa sobre el Col.legi Professional.

Això i la teva acció (la carta que et deia) m’han revifat l’ànim i estava preparant -en contacte amb la col.·ega que m’ha “punxat”- una nova entrada al bloc convocant una I trobada presencial de professionals de l’ed. infantil i obligatòria per començar a treballar, una proposta que va fer la Rosa Casany al seu darrer comentari.
 
Tenint en compte que el meu objectiu final, el de crear un Col·legi Professional és una feinada, se m’havia acudit impulsar la creació d’una “Associació de professionals de l’educació Infantil i Obligatòria”.
Els tràmits són molt més senzills i, en tot cas, seria aquesta associació la que podria establir entre els seus objectius el d’arribar a la creació del Col.legi, a la vegada que ja tindrà “potestat” per actuar en representació de tots els que ens en fem socis.
La teva proposta de crear una “Plataforma per l’educació” conflueix perfectament amb aquesta idea. Em sembla clar que PODEM / HEM D’ UNIR ESFORÇOS perquè tenim els mateixos objectius i treballar-hi conjuntament.
 
Així que ets molt benvinguda a la feina!!
Em disposo a publicar el teu missatge, la teva carta i els dos resums.
El seguiment de les estadístiques del bloc ens dirà quina rebuda està tenint i, si ho considerem convenient, podem enviar notificació a tots els centres que vaig recopilar-ne les adreces (es tracta de bústies de centres i, per tant, és possible que no s’obrin fins després del 7 de gener).
 
M’agradaria saber què en penses sobre organitzar una trobada amb tots els interessats a participar activament en aquesta empresa… fins i tot començar a fixar una data… p.ex. dissabte 24 de gener? matí-migdia? tarda?
Com difondre la convocatòria més enllà dels centres públics?
Una convocatòria que hauria de tenir un ordre del dia concís perquè fos productiva i d’on sortissin acords d’actuacions concretes. Per treballar-hi sense pressa però sense pausa.
 
Ja me’n diràs alguna cosa.
 
Salutacions cordials!
 
Ana M. Reyes

Anuncis