educant al segle XXI

mai és tard…

Posted on: gener 4, 2009

A 27/11/08, Aurora Gelabert escrivia el següent comentari en aquest bloc:

<<Endavant amb totes les iniciatives que facin falta per re-prestigiar la nostra professió.

Com a mestres influïm a les ànimes més fràgils i les més prometedores, les que han de tirar el país endavant, però sembla que ni els propis pares valorin el que fem ni el que hem de fer.

Un col·legi ens ajudarà segur a tenir més veu quan haguem de defensar criteris a la Generalitat o al govern de Madrid. També pot assegurar una millor difusió de les innovacions educatives en diferents àmbits. Pot proporcionar ajuda i orientació a mestres novells o professors de secundària que amb bona fe però poca formació didàctica i pedagògica s’han d’endinsar cada dia al món dels adolescents. Igualment ens oferirà la possibilitat de debatre amb criteri i propietat, temes que tradicionalment han dividit i separen encara l’escolaritat pública i privada. Un col·legi professional de mestres entre moltes altres coses ens donarà per fi la possibilitat de parlar de la nostra professió amb professionalitat i sense intrusismes de pares ni polítics, que ja va sent hora.

A mi cada dia que als “Matins de TV3″ treuen un tema d’educació m’acaba bullint la sang de sentir com parlen alguns tertulians de com han de fer-se les coses sense formar-ne part! Que la gent opini és fantàstic i necessari. Necessitem crítiques de tot tipus per millorar! Però s’han de tenir en compte com això. Després els mestres són els que hem de debatre, pensar i decidir quines solucions posem als conflictes.
Això és el que passa com a mínim amb temes igualment importants com l’economia. També ens afecta a tots, també opina tothom, però finalment qui decideix és qui té una formació específica en el tema. Des de quan les tertúlies dels debats televisius o els redactors de les lleis estan formats majoritàriament per mestres?

El col·legi de mestres podrà ser doncs un referent per regular totes aquestes coses i fer-nos sentir d’una vegada per totes, valorats i respectats. La nostra professió és aquí que no es té gaire en compte, però a segons quins països la cosa és molt diferent: Finlàndia, Japó, Noruega… No són perfectes, no es tracta tampoc d’imitar models que responen a realitats molt diferents de la nostra, però sí que són exemples que el que proposes, Ana M., és molt coherent i un primer pas en positiu. Així doncs, moltes gràcies per la idea i l’empenta que demostres. Compta amb la meva signatura i col·laboració!

Aurora Gelabert>>

Com vaig manifestar en el seu moment, em va sobtar la meva afinitat amb els arguments que hi exposava l’Aurora. Per motius diversos, la publicació d’aquest text en una entrada al bloc (com li ho vaig proposar) s’ha anat demorant, però… mai és tard

Per això, en aquests dies en què ens estem animant a organitzar-nos com a grup de treball, m’ha semblat un bon moment per recuperar uns raonaments com els què encapçalen aquest “post” al voltant del què podria significar la creació d’un Col·legi Professional de Mestres. Crec que són dignes de ser llegits, reflexionats i comentats.

Salutacions.
Ana M. Reyes

P.D.:  Transcric l’e-mail adreçat a l’Aurora referent a aquest tema…

Assumpte: mai és tard…_04/01/09
Benvolguda Aurora,

Em sap molt greu haver trigat tant a respondre el teu missatge en què accedies a la meva petició de fer públic, en una entrada al bloc, aquell teu comentari de fa ja un mes.
Ha estat un desembre mogudet per a mi. Després del teu e-mail ple d’energia i optimisme no he trobat el moment per respondre’l com es mereix.
Però ja no poden passar més dies sense adreçar-te uns mots… Si has seguit el bloc, darrerament “la cosa” es va animant i, si tot va bé, aviat convocarem una Primera Trobada presencial per començar a treballar en el tema que ens ocupa i ens preocupa: la cura de la nostra professió.
Així que t’agafo la paraula i aprofito “La peixera” per “repescar” i transcriure el teu text, en aquesta entrada, per fer-lo present a tots els col·legues interessats en aquest projecte.
Gràcies. Estarem en contacte!
Salutacions cordials!
Ana M. Reyes

Anuncis