educant al segle XXI

Arxiu d'Autor

  • In: Ana M. Reyes
  • Comentaris tancats a Il·lusions renovades

Aquell estiu de 2012 vaig reunir l’energia suficient per dedicar-me de ple a treballar per un canvi educatiu. Mancada d’altres opcions, vaig aferrar-me a la proposta de Ghandi: “Sigues el canvi que vols veure al món” i m’hi vaig llençar de cap.

Des d’aleshores he anat treballant-hi a l’aula, en solitari i (per motius que ara no vénen al cas) discretament, fent petites passes de céc, seguint formant-me professionalment, cometent errors i algun que altre encert, acceptant la incomprensió d’alguns i valorant les crítiques d’altres, tant positives com negatives, esperant que allò de “el temps posa les coses al seu lloc” es faci realitat.

boca-orejasI ara per fi, tot d’un plegat, es formalitza al meu centre la proposta d’afegir-nos a aquesta xarxa d’escoles.

D’entrada, benvingut sigui aquest moviment que m’ha permès recuperar la il·lusió de pensar que un nou paradigma educatiu és possible.

Tot i les reticències d’alguns membres del claustre, ens hi apuntem i la primera activitat que se’ns proposa és el visionat d’un documental que ha de ser el revulsiu que ens propulsi cap al canvi educatiu: Most likely to succeed.

No és la meva intenció valorar aquí el seu contingut, però sí m’agradaria compartir que aquest documental, al més pur estil nordamericà i de pagament per visionat, em va produir certa decepció. Deu ser que les meves expectatives eren massa elevades?

Potser l’haver vist abans el documental La educación prohibida en sigui l’explicació.

Permeteu-me tornar a posar en valor aquest documental que espero resulti inspirador a tots aquells que, com jo, us sentiu moguts pel canvi educatiu.

 

 

Anuncis

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA s’estrena arreu del món.

La Educación Prohibida” es una película documental que es proposa qüestionar les lògiques de l’escolarització moderna i la forma d’entendre l’educació, visibilitzant experiències educatives diferents, no convencionals que plantegen la necessitat d’un nou paradigma educatiu.

Bon moment per gaudir d’un film que es pot veure gratuïtament, fins i tot online i… veurem què passa.

Porto més de mitja vida dedicant-me a l’educació obligatòria i AIXÒ NO RUTLLA…
Ens agradi o no, els motius són molt diversos.

QUAN deixarem el victimisme i tornarem a ser els docents pioners que havien sigut els mestres de l’escola activa, per exemple?
Què se n’ha fet d’aquells mestres que aixecaven els alumnes del pupitre per observar una flor, i “perdien” tot el matí amb un “puto text lliure”?

QUAN ACCEPTAREM SENSE EXCUSES que amb l’escola que tenim avui NO ENS EN SORTIM?

QUAN hi FAREM alguna cosa?

Em refereixo a alguna cosa de les que ESTAN A LES NOSTRES MANS, LES DELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ.

Ha arribat el moment de REINVENTAR L’ESCOLA. I a Catalunya PODEM FER-HO!!
HEM DE FER-HO!!!

Mentre hi reflexionem us passo l’enllaç a un altre vídeo, per als que no l’hagueu vist i us sembli interessant (és força “a l’americana” però molt gràfic i no massa llarg).

BON ANY per a tothom!!

Ana M. Reyes

 

Hola a tothom.

Som pocs… però podem semblar més perquè n’hi ha de belluguets, eh Monik? he he

De pesada res… ja va bé trobar gent amb inquietud i ganes de moure’s.

El què em sap molt greu és haver tingut abandonat el nostre tema durant vuit dies, però ha estat per causa major i no podia fer-hi res.

Els darrers e-mails de la Sílvia Cano, la Lourdes, els darrers comentaris… tot apunta que la trobada NO es farà a MANRESA, ja que poca gent ha confirmat l’assistència.

Sembla que la via més FERMA és una trobada en “PETIT COMITÉ” el dissabte 21 F, al centre de Barcelona (pl. Catalunya, p. ex.?,) al matí cap al tard… per dinar plegats un grupet i tenir ni que sigui un primer contacte relaxadament (ja ho acabareu de confirmar Sílvia, Lourdes i companyia… Sobretot lloc i Hora -Lourdes, recorda que pots fer entrades al bloc i quedarà més a la vista!  ).

Pels motius que comentava avui a la Sílvia i la Lourdes, no crec que jo hi pugui venir. Però no serà per falta de ganes, de debò.

Com faig sovint a “La Peixera”, us transcric íntegre el missatge que els he redactat aquest matí i així us en faig cinc cèntims de tot plegat.

Amb aquesta darrera “parrafada” voldria tancar una etapa que vaig començar a finals de novembre amb el llençament d’un repte a tots els mestres de Catalunya: la Col·legiació dels Mestres d’Educació Infantil, d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria.

Una possibilitat que AVUI i ara és ja una realitat.

Espero que això no sigui la fi de res, sinó l’inici d’una nova era de l’Educació a Catalunya.

Salutacions cordials a tots i a totes, col·legues. Ha estat un plaer sentir-me tan acompanyada en aquesta “posada d’un granet de sorra” per la millora de la nostra professió i, per tant, de nosaltres com a professionals de l’educació.

Ana M. Reyes, a divuit de febrer de 2009.

———————————————————

————-data   18 / febrer / 2009 10:41
————-assumpte      Re: convocatòria per dissabte

Hola, Sílvia… i Lourdes!

Disculpeu que us hagi abandonat, però heu quedat al mateix pla que tot el què m’envolta: dimarts 10F no em vaig poder llevar del llit degut a una crisi de vertígen i no vaig tornar a posar els peus a terra fins ahir!!
Una passada: la família (espec. la nena de 6 anys que encara depèn dels aldults), la feina, la meva vida… tot aturat per una imbecilitat com aquesta).
Us pudeu imaginar que no estic per tirar cohets. Tot just he caminat 10 minuts per dur la nena a escola i  ja jec al sofà de nou.
 
I jo patint perquè la gent s’estaria apuntant “en massa” a la trobada i jo m’ho perdria tot!!! ( sarcasme pur… :-D)
 
T’entenc, Sílvia. Crec que et trobes en un moment semblant al què jo vaig passar abans de Nadal, quan vaig dir en un comentari que estava decebuda i que “tenim el què ens mereixem”… I jo em queixava perquè només havien respost l’enquesta del bloc unes 100 persones… 100!  Mira si tenia unes aspiracions elevades… (ara n’hi ha dues centes, crec… de 7.887 visites… quin average, eh!)
 
El cas és que, deixant de banda l’opinió que se’m mereix el nostre col·lectiu com a tal (som molts i de tots colors i formes), vull pensar que sí s’ha fet un petit pas que pot esdevenir important amb el pas del temps: HEM TROBAT EL NOSTRE COL·LEGI PROFESSIONAL. Ara, que ens hi posem o no i hi treballem o no ja són figues d’un altre paner.
 
En la situació física que em trobo ho tinc malament per pujar dissabte 21 a Manresa i moralment em sento satisfeta: tot i la resposta que ha quedat palesa a l’hora de moure el…s peus per trobar-nos jo considero que m’he sortit amb la meva:
 
Somiava un Col.legi Professional que vetllés per la feina dels mestres d’Educació Infantil i Obligatòria i ens l’estan servint en safata: el CDL (ens agradi més o menys el seu nom centenari).
 
Així que L’ENHORABONA a tothom que valori i vulgui aprofitar aquesta oportunitat. A partir d’aquí, Sílvia i Lourdes i qui s’hi vulgui apuntar, sempre ens podem conèixer… potser quan els dies siguin més llargs… p.ex. podem quedar a Pl. Catalunya i aprofitar per col·legiar-nos en grup (el CDL és allà mateix i estic segura que hi serem ben rebudes).
 
Una abraçada per a totes dues! Seguirem en contacte… (la imaginació del nostre Conseller no té fi… he he)
 
 
Ana M. Reyes

Allò que deiem… que les línees parel·leles poden trobar-se… i quan es tracta d’esmerçar esforços crec que és una sort que conflueixin i es pugui treballar conjuntament.

Us explico la història el més breument possible:

Tal i com apareix al bloc, a “la peixera“, em poso en contacte amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB per sol·licitar un espai per trobar-nos. Com que no em responen, hi truco i, per casualitat m’atén la secretària del deganat. Molt amablement, vol ajudar-me a agilitzar el tràmit i li comento el motiu de la trobada. Ella m’aconsella que parli directament amb la Degana de la Facultat perquè el tema “s’ho mereix”, a part de seguir el protocol per aconseguir l’espai (per cert, encara no m’han respost de “l’Administració de Centre”!).

Immediatament li passa la trucada a la Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació, qui mostra molt interès pel tema, ja que té una proposta sobre la taula EN EL MATEIX SENTIT: professionalitzar els mestres d’Ed. Infantil i Primària amb la col·legiació d’aquest col·lectiu. El Deganat em facilita el contacte amb la persona que porta el tema i aquesta em proposa una entrevista per parlar-ne. Quedem pel dia 10 de febrer. Com que havíem ajornat la trobada (a Manresa) em va semblar bé acceptar per poder-vos-hi aportar la informació que, m’havien avançat, es tractava d’una iniciativa provinent d’un Col·legi Professional que ja existeix, el CDL (¿?!!)…

El què no m’esperava era rebre un e-mail directament del Deganat del CDL que, informat des de la UAB del repte que ens havíem proposat, em convidava a ser rebuda per la Degana per informar-me de les iniciatives que aquest col·legi havia iniciat en la mateixa línia que s’havia orientat la nostra acció des del bloc.

Vaig acceptar la proposta i ahir mateix em vaig entrevistar amb la Sra. Josefina Cambra, Degana del CDL (Col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya – Al servei de la professió docent).

No em voldria allargar més en aquesta explicació, tot i que crec que valdria la pena poder compartir la informació que vaig rebre sobre els orígens d’aquest Col·legi Oficial centenari (de fet jo havia sol·licitat comparèixer amb “un grup de col·legues interessats”, però se’m va respondre que aquest podria ser un segon pas, si escau… i com que va ser tot tan precipitat…).

Segons els Estatuts originals d’aquest Col·legi (més antic que la “professió de mestre d’escola”, ja que va néixer quan “estudiar” era el privilegi d’uns pocs) només hi podien accedir els llicenciats, tot i que, segons la Degana, ja fa temps que es tenia present la conveniència per a la professió docent d’incorporar-hi tot un col·lectiu que havia nascut i s’havia anat multiplicant en nombre, arrel de la Llei General d’Educació del 1970, amb l’establiment de l’escolaritat obligatòria de tots els infants. Tanmateix la normativa vigent no ho permetia… fins ara.

Bona part  dels arguments exposats per la Degana respecte a la línia de treball actual del CDL queden recollits en la seva recent compareixença davant la Comissió d’Educació del Parlament  (us recomano us l’escolteu).

A més de satisfer-me el què vaig sentir en paraules de la Sra. Cambra, em van acabar de convèncer els FETS: El CDL ha modificat recentment els seus ESTATUTS (la darrera modificació publicada al DOGC del 7/8/08… fa només 5 mesos!).

Aquests ESTATUTS estan formulats amb l’objectiu que la nostra pugui ser reconeguda com a Professió Regulada com es recull en la normativa europea. En aquest sentit, el més RELLEVANT  (fa poc temps que s’ha “lligat” el procediment) és que els Mestres Diplomats ens podem inscriure JA com a membres de ple dret d’aquest col.legi. Segons la Sra. Cambra, amb la presentació d’aquest títol i la certificació de 3 anys consecutius d’exercici de la docència dins dels darrers cinc anys, serem considerats com a titulars de “grau de mestre en educació primària” o  de “grau de mestre en educació infantil” (títols derivats de l’adequació a l’Espai Europeu d’Educació Superior)  i, per tant, podem col·legiar-nos!, el què significa la professionalització de la nostra feina.

No sé què en pensareu, però a mi em sembla una bona notícia, ja que una vegada siguem membres del col.legi, tots aquells professionals amb un objectiu comú respecte a la nostra professió (p.ex. els mestres i professors d’Ed. Infantil i Obligatòria), si sumem un grup significatiu i cohesionat, podem constituir una Comissió (m’informà la Degana) amb veu pròpia que ens permeti vetllar per la nostra professió i per nosaltres com a professionals, tant en la vessant de la pràctica docent com en la del nostre rol i prestigi social -darrerament tan qüestionat fins i tot pels mitjans de comunicació (oi, Sílvia?).

I acabo, perquè ja n’hi ha prou per avui… no voldria que agaféssiu una “indigestió d’informació”. Reflexioneu-hi (si ho feu en veu-alta-amb-comentaris-al-bloc podrem compartir-ho tots).

Considereu si “tot això” podria ser el nucli de la trobada que tenim pendent? … Quanta gent s’hi “apuntaria”?

Jo agafaria la paraula a la Sílvia Cano i anar-nos inscrivint a través del seu correu: CONFIRMAT el dia 21, que ella pugui saber “si hi cabrem en el local” o si cal replantejar-se portar a terme la trobada (si som quatre podríem quedar al “Zurich” de Plaça Catalunya, no? he he).

Bona nit.

Ana M. Reyes

Hola a tothom!

Aquí transcric els darrers “contactes” per correu amb la Sílvia Cano:

data……………..29 / gener / 2009 13:28
assumpte………MOLT URGENT

Hola, Ana Maria.
Et comento que s’ha de fer un canvi en la proposta de dates, perquè el dia 28 l’ha reservat un altre grup abans que nosaltres. Podria ser el 14 o el 21, de moment me’ls guarden. He fet un comentari al bloc indicant-ho, i si tinc temps avui faré una enviada de nou a tothom amb les noves dates, però no sé si podré fer-ho. Podries fer tu alguna cosa al bloc que fos molt vistosa perquè la gent ho veiés de seguida que l’obren??
Gràcies.

Sílvia

data……………..31 / gener / 2009 12:18
assumpte………Rw: MOLT URGENT

Hola, Sílvia.
he vist i respost el teu comentari sobre les dates.
 
També n’hi ha un de la Lourdes Martín que ja recull les votacions i es compromet a anar-ho a actualitzant.
 
Precisament acabava d’obrir el correu per proposar-li a la Lourdes si vol que la doni d’alta com a usuari en el bloc i així podrà posar aquest recompte i actualitat de les votacions com a ENTRADA i no com a comentari perquè estigui sempre A PRIMERA VISTA del bloc.
 
(és que estic fent obres a la cuina i no t’explico com tinc la cosa de complicada… a nivell personal, clar)
 
per cert, jo crec que no cal que t’amoinis a fer arribar missatges a tothom només amb la consulta de dates. Sempre hi haurà gent a qui li anirà bé un dia i l’altre no.
Els col·legues que realment tenen interès per seguir el tema van mirant el bloc (jo visualitzo les estadístiques i sempre que fem nova entrada o nous comentaris pugen les visites a unes 25 visites diàries de promig (amb puntes de 45, el dia 28 G per ex.).
 
Si la Lourdes prefereix seguir fent aquella tasca amb comentaris ja m’encarrego jo de fer una entrada VISTOSA i “matem” el tema de la data aquest diumenge, no?
Amb una data en ferm i una vegada tinguem un ordre del dia “amb cara i ulls” serà L’HORA DE LA VERITAT, quan realment veurem les inscripcions que es fan efectives i finalment quants assistents hi ha a la trobada.
 
La feinada d’enviar tu e-mails a TOTS els teus contactes i jo a TOTS els què vaig recopilar per llençar el repte jo només la faria amb la CONVOCATÒRIA DEFINITIVA de la trobada, amb totes les dades ja posades. Qui no hagi participat en confegir-la no serà perquè no hi ha hagut ocasió… el bloc està obert a tothom i només en un dia (el 26 de novembre 2008 ) va rebre 1236 visites!!! Per tant, el tema s’ha estès que déu n’hi dó i està a mercè de la voluntat i interès de cadascú.
 
Com ho veus, Sílvia?
 
Salutacions!

Ana M.

———————————————

Per cert… -adreçant-me ara  a la Sílvia, des de “La Peixera”

Acabo d’enviar la “invitació” corresponent a la Lourdes per escriure entrades al bloc, si vol.

En el teu cas, Sílvia, et recordo que et vaig donar d’alta quan t’ho vaig proposar… només cal que et registris com a usuària de wordpress.com i podries fer i gestionar les teves pròpies entrades.

Així missatges com aquest “molt urgent” serien publicats d’immediat i estarien a la vista de tothom. Ja saps que no hi ha “censura” en aquest bloc… 🙂

Bah! Ànims a tothom a participar… si la data us és igual, digueu-ho també! Així podrem anar fent-nos una idea del nombre de col.legues interessats en assistir a la trobada.

El més important és que encara és oberta la confecció de l’ordre del dia, que es va iniciar amb una darrera intervenció de la Lourdes Martín proposant dues vies “d’acció”, o 2 àmbits d’interès, com vulguem dir-ho. On és aquesta “pluja d’idees” que sovint provoca tempestes als nostres claustres, equips docents i fins i tot als propis cervells?

Som-hi!   (ens hauríem d’inventar un crit de guerra més “original”, no?  🙂

Salutacions!!!

Ana M. Reyes

THE HOTTEST!

“El més calent!” que, per cert, ja no és a l’aïguera…!

Comentari de la Sílvia a “Preparant la 1ra TROBADA”

Silvia Cano Gener 26th, 2009 at 7:37 pm |

Hola a totdon i a tothom. Podríem obtenir un local a Manresa, en un lloc que es diu Mosaic. No hauríem de pagar res, només cal que fixem una data per poder-ho organitzar i una amiga em fa les gestions necessàries. Jo proposo que sigui el dissabte 14 o el 28 de febrer al matí, per tenir temps de preparar-ho bé. Que la gent es manifesti…

Sílvia

—————–

Perfecte, Sílvia!!

Suposo que no tindrem problemes d’aforament (o sí!?… Tant de bo fóssim tants participants a la trobada que ens quedés petit el local!!)

  • Ja ens indicaràs l’ubicació del “MOSAIC” i els transports públics que arriben a Manresa (Renfe sí, oi? …). També si ens pots dir les “vies” més indicades per arribar-hi en cotxe particular…
  • Hora: Les 10 h  (oi que havíem comentat que era prou indicada?)
  • Ara la data: 14 o 28 de Febrer?? 

Observacions: ens emportem la “carmanyola”, no?

ARA ARRIBA L’HORA D’ANAR-SE “MULLANT”, COL·LEGUES:

quina DATA preferiu?  14 o 28 F?

Jo proposo que ens decidim amb les opinions que arribin fins divendres 30 de gener. Així el 31 podríem iniciar les inscripcions (un correu com proposava la Sílvia confirmant l’assistència i tenir-ne una previsió) i, paral·lelament, anar edificant l’ordre del dia en les dues línies que havien sorgit al bloc.

SOM-HI?

Ana M. Reyes