educant al segle XXI

Arxiu d'Autor

M’agradaria pensar que són moltes les cares que veuré dissabte, però pel compte de l’enquesta (vuit persones) i els comptes que porta la Sílvia (tres persones) crec que farem un esmorzar bastant íntim.

Ens plantejàvem la possibilitat de tirar la tovallola, de deixar-ho estar i jo em pregunto per què?  No hi ha res d’estrany, actualment la gent no lluïta pels seus principis, pels seus ideals, per les seves il·lusions; espera a que li vinguin donades, que siguin els altres que es moguin.

Doncs si tinc una cosa clara, és que no deixaré de voler aconseguir una fita, que veig bona pel nostre col·lectiu, perquè una majoria no es vulgui o no es pugui implicar. Les majories acostumen a ser les guanyadores, les que veiem, però no vol dir que siguin el millor, en els pots petits hi ha la bona comfitura.

No tinc ganes que s’esvaeixi aquest somni, però no vull que sigui un somni que veig passar mentre dormo; en aquest somni hi vull participar i vull fer tot el que pugui i més; només així, em sentiré satisfeta i, si es dóna el cas que en despertar-me no he arribat a l’objectiu, podré dir, encara i així, tranquil·lament, que he fet tot el que he pogut.

Les il·lusions, les innovacions, els nous coneixements, els intercanvis, els contactes, el voler aprendre, etc… tot això ha de ser el nostre bagatge com a persones,  com a mestres, però,  ho hem de tenir multiplicat per dos i no ho podem perdre.

Salutacions per tothom!!

Anuncis