educant al segle XXI

Per un Col·legi Professional de Mestres

No es tracta d’una broma, sinó d’un REPTE!

Els darrers esdeveniments a l’àmbit educatiu de Catalunya, m’han sacsejat de debò.

Com a mestra que estima la professió, amb més de 20 anys treballant a l’escola pública d’aquest país… Què us haig de dir que no sapigueu…? O potser sí que ens podem explicar els uns als altres moltes coses…!

En tot cas no és cap novetat que el prestigi de la professió de mestres i professors està tocant fons. No sé si queda algú (socialment parlant) que apostaria per nosaltres, encara.

Per tant, haurem de fer-ho nosaltres mateixos:

El col·lectiu docent no pot esperar que el PRESTIGI ens vingui donat per la societat… SOM NOSALTRES els únics que hem de treballar per RECUPERAR-LO.

Com a mestra que sóc em costa reconèixer els “defectes” que se’ns atribueixen, especialment els què s’han mediatitzat els darrers dies arrel de la vaga del 14 F.

De totes maneres crec que ja fa anys que reincidim en un ERROR que ha incrementat l’animadversió i desconfiança d’alguns sectors socials vers els docents: NO hem sabut (o volgut?) SEPARAR la nostra funció PROFESSIONAL dels nostres drets i deures LABORALS.

Personalment, crec que aquí ens estem equivocant.

Això, més la velocitat amb què està canviant la societat en els darrers anys (i espera’t…), ha creat “un caldo de cultiu” amarg i indigest per als què treballem a l’aula dia a dia.

Honestament, hem de reconèixer que la situació se’ns escapa de les mans. L’escola de l’era industrial NO és l’adient per als alumnes de l’era de la Comunicació i la Informació, que ja és aquí.

Mestres i professors de l’Educació Obligatòria estem sentenciats: a més d’alfabetitzar l’alumnat i ajudar-lo a desenvolupar les destreses bàsiques que la societat li “demana”, nosaltres hem de deixar de considerar-nos “contenidors” de coneixements i aprendre a ser-ne “gestors”.

Cal que mirem de cara les Noves Tecnologies i els Mitjans de Comunicació i ens disposem a entomar la nostra feina amb força. I tots sabem que la millor manera d’obtenir FORÇA és la UNIÓ.

Ja fa anys que hi dono voltes, però ara ho veig més clar que mai: ha arribat el moment d’unir esforços de debò, i amb aquest bloc llenço una proposta ambiciosa:

Crear el COL·LEGI OFICIAL DEL PROFESSORAT

DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

No és un camí fàcil ni curt, però crec que val la pena…

Com pot ser que els mestres diplomats no ens haguem col·legiat? Com hem pogut ser un col·lectiu tan poc curós amb la nostra professionalitat?

Espero els vostres comentaris… si els docents hem perdut el prestigi… RECUPEREM-LO!!

Ana M. Reyes

Aquesta va ser l’entrada que va inaugurar el bloc, una reacció al sentiment d’impotència que vaig viure a l’entorn de la vaga de mestres del 14 de febrer de 2008 i el seguiment del seu tractament mediàtic.
Va ser un rampell, un moment de lucidesa en una època en què em trobava apartada de les aules per una llarga incapacitació laboral.

A hores d’ara sé que no estava sola.
Això ha estat possible gràcies a la immediata resposta de tantíssims col·legues -mestres d’Infantil, Primària i ESO- en el moment en què m’he llençat a compartir un repte, que pot ser el llaç que ens uneixi a tots els mestres de Catalunya, per donar cos professional a la nostra tasca educativa.

Compto amb el vostre suport per arrencar un projecte digne. No dubteu a expressar-vos i deixar constància el més aviat possible de la vostra posició (a través de les enquestes que anirem proposant, comentaris al blog*…).

Així que tinguem a punt una fórmula per recollir les dades dels professionals que veiem la necessitat de crear el Col.legi de Mestres de Catalunya amb total seguretat quant a la protecció de dades la posarem en circulació. De moment ja comptem amb dues propostes (dels col·legues Teresa Torné i Joan Moriana, respectivament). Si en coneixeu alguna altra no dubteu a comentar-ho!

Envieu un correu electrònic tothom qui desitgeu pertànyer a aquest grup de treball que comença a configurar-se i/o publicar entrades al bloc. Us recordo l’adreça:

collegidemestres@gmail.com

*Nota: El vostre primer comentari ha de ser aprovat per l’administradora del bloc perquè aparegui publicat. Després ja no cal validació (si això falla feu-m’ho saber).

 

salutacions cordials!
Ana M. Reyes, mestra

13 Respostes to "Per un Col·legi Professional de Mestres"

Fa molt de temps que l’hauríem d’haver tingut.
Totalment d’acord en arrencar amb aquest projecte d’un Col.legi de Mestres.
Per a mi ,potser ja no arribarà a temps. Falten poc temps per la meva jubilació, peró endavant i sort , compteu amb el meu suport.
Maria José Pazos.

Hola, t’aplaudeixo la idea, ara bé, per deixar de liar la troca entre professorat i mestres per què no ho descompliquem dient-li Col·legi de Docents de l’Educació Obligatòria?

Gràcies, Xavier.
Anomenar-lo Col·legi de Docents és una altra possibilitat, per què no?
Ara bé, crec necessari incloure-hi els professionals de l’Educació Infantil: la immensa majoria dels què treballen a les escoles 3-12 són titulats universitaris, així com molts dels què ho fan a escoles bressol (0-3).
De totes maneres el nom definitiu serà un dels molts aspectes que caldrà consensuar i establir si aquest repte va arribant a bon port.

Salutacions!

Estic totalment d’acord en la necessitat de col·legiar-nos. Els llicenciats tenen la posibilitat de fer-lo en el Col·legi de Llicenciats. El problema el tenim els diplomats universitaris (la gran majoria dels mestres). En el cas dels diplomats en infermeria, ells tenen un col·legi propi a banda del dels metges. Som els mestres els que estem a les mans del departament i dels sindicats per tot.

Gràcies Ana M.

Al mon de l’educació cada vegada hi ha mes professionals dedicats a l’etapa 0-3 anys. Mestres i Tecnics Superiors.

Si el 0-3 es una etapa educativa, per qué sempre s’ens deixa al marge?

per què nomes etapa obligatoria? sabeu que l’etapa 0-6 no es obligatoria en el nostre pais?

Els mestres i professionals de l’educació infantil 0-6 no han de tenir els mateixos drets que els de les altres etapes?

Be, es una reflexió que hauriem de fer!!!!

Felicitats!!!!!!!!!!!!!

Fa molts anys que necessitem d’una proposta com aquesta. Portarà un temps aconseguir-ho, però quan abans es comenci, abans s’aconseguirà

Hola a tothom! Què tal?

No he acabat d’entendre com he de donar les meves dades personals. El programa d’en Joan Moriana no l’entenc. Algú podria aclarir-mo?

Ens veiem! Endavant!

Hola Ana Mª.

Jo entenc que en Joan Moriana proposava fer una prova del funcionament d’una base de dades que ell ha creat i que cal baixar-se a l’ordinador, per obrir-la, i poder opinar què ens sembla com a mètode per recollir les dades de tots els què vulguem empènyer la proposta de crear el Col·legi.
Personalment, ho vaig provar, no me’n vaig sortir i vaig deixar-ho córrer, de moment.
Ara mateix puc dedicar poc temps al tema i, com comento a la darrera entrada (“Un col·lectiu peculiar”), de moment no es detecta al bloc l’empenta massiva que caldria per poder tirar endavant la feinada que això suposa.
Així que, pel què a mi respecta, no em comprometo a recollir dades fins que no vegi clar que no serà una feina estèril.
Potser al gener hauran canviat les perspectives… ¿?

Salutacions cordials.

Hola Ana Mª
Entenc que quan es comença un projecte tan agosarat com aquest, s’hi ha posat d’entrada molta il·lusió i espectatives a curt termini. En el teu últim escrit et veig bastant decebuda de tot, cosa que veig poc positiva si es vol animar a tot un col·lectiu com el nostre.
És evident que tot aquest projecte comporta feina, i i és segur que no la pot dur a terme una sola persona.
La meva proposta és convocar una trobada presencial de totes les persones interessades a treballar-hi activament, fer un llistat de tasques que cal fer i distribuir-les segons les aptituds de cadascun.
Respecte la base de dades que ha fet en Joan M., funciona, però he parlat amb ell i intentarà que la base de dades no surti a la vista de tothom i només dues persones la puguin tenir, això garantiria la confidencialitat del que et parlava en el meu e-mail.

Hola, Rosa.

Com acabo de dir-te per correu, estic totalment d’acord amb tot el què dius al teu comentari.

Per això et proposo que t’incorporis al bloc com a col·laboradora i facis una entrada amb una proposta d’actuació concreta en la línia que proposes. Així podríem començar a actuar ja.

És cert que es pot interpretar de la meva darrera entrada que sento decepció. Però no és així. La gran sorpresa hagués estat que un repte com aquest hagués arrencat en pocs dies. Això voldria dir que som un col·lectiu dinàmic i il·lusionat… i hem de reconèixer que no és així. Si més no, no ens mostrem així obertament. Sembla que ens faci por que els altres sapiguen el què pensem, el què sentim individualment respecte a la nostra professió i la situació actual.

Personalment, em sento molt satisfeta. Aquest bloc m’ha permès compartir una idea que no volia quedar-me per a mi sola. Penso que quan una està convençuda que una proposta pot ser beneficiosa és honest oferir-la als altres. I aquest és el cas.

Tanmateix, l’experiència m’ha ensenyat que en la nostra professió costa molt engrescar els col·legues en un projecte ja elaborat, per coherent i beneficiós que sigui. No acostumem a valorar el treball dels altres, sinó que ens mirem contínuament el melic.
Si en l’elaboració d’un projecte, a més d’un munt d’hores de treball, hi has posat totes les teves il·lusions… la indiferència, l’escepticisme i la passivitat com a resposta són terriblement dolorosos. Fins al punt que t’arriben a enfonsar i et pot costar la salut (sé de què parlo!).

Per tant, espero que es puguin entendre el meu distanciament, les meves reserves respecte a la prosperitat de constituir un Col·legi Professional de Mestres. És com un mecanisme de defensa que m’ha de permetre seguir “mentalment i físicament en forma” per incorporar-me al grup de treball que proposes així que prengui forma.

Ànims, doncs, Rosa i fes-nos una proposta ferma. Jo em comprometo a trametre-la personalment als companys que s’han oferit per correu a col·laborar en les tasques que s’emprenguin i també a fer-la conèixer seguint el sistema d’e-mails-a-tots els centres públics de Catalunya (aprofitarem la feinada que vaig tenir de recopilar totes les @dreces per llençar el repte.. he, he!).

Estarem en contacte!!

Ana M.

Hola! m’encanta aquesta proposta, m’agradaria saber més sobre el tem! si s’ha començat a fer quelcom perque no comencem a mobilitzar-nos?

Hola Desirée!
Encantada que t’agradi la proposta.
Finalment, ho vam aconseguir! Els mestres d’Infantil i Primària ens podem col·legiar.
Trobaràs explicat com va acabar el procés en la publicació:
Mestres, JA TENIM Col·legi!
Es tracta del CDL (Col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya – Al servei de la professió docent).
Si et puc ajudar en alguna cosa… aquí em trobaràs.

Salutacions!

Bones a tothom. No sé si aquest grup encara està actiu. En cas afirmatiu, uniu-m’hi. A veure si entre tots podem fer alguna cosa de profit, que pinta negre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s