educant al segle XXI

Posts Tagged ‘col·legi professional

Allò que deiem… que les línees parel·leles poden trobar-se… i quan es tracta d’esmerçar esforços crec que és una sort que conflueixin i es pugui treballar conjuntament.

Us explico la història el més breument possible:

Tal i com apareix al bloc, a “la peixera“, em poso en contacte amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB per sol·licitar un espai per trobar-nos. Com que no em responen, hi truco i, per casualitat m’atén la secretària del deganat. Molt amablement, vol ajudar-me a agilitzar el tràmit i li comento el motiu de la trobada. Ella m’aconsella que parli directament amb la Degana de la Facultat perquè el tema “s’ho mereix”, a part de seguir el protocol per aconseguir l’espai (per cert, encara no m’han respost de “l’Administració de Centre”!).

Immediatament li passa la trucada a la Degana de la Facultat de Ciències de l’Educació, qui mostra molt interès pel tema, ja que té una proposta sobre la taula EN EL MATEIX SENTIT: professionalitzar els mestres d’Ed. Infantil i Primària amb la col·legiació d’aquest col·lectiu. El Deganat em facilita el contacte amb la persona que porta el tema i aquesta em proposa una entrevista per parlar-ne. Quedem pel dia 10 de febrer. Com que havíem ajornat la trobada (a Manresa) em va semblar bé acceptar per poder-vos-hi aportar la informació que, m’havien avançat, es tractava d’una iniciativa provinent d’un Col·legi Professional que ja existeix, el CDL (¿?!!)…

El què no m’esperava era rebre un e-mail directament del Deganat del CDL que, informat des de la UAB del repte que ens havíem proposat, em convidava a ser rebuda per la Degana per informar-me de les iniciatives que aquest col·legi havia iniciat en la mateixa línia que s’havia orientat la nostra acció des del bloc.

Vaig acceptar la proposta i ahir mateix em vaig entrevistar amb la Sra. Josefina Cambra, Degana del CDL (Col·legi oficial de doctors i llicenciats en filosofia i lletres i en ciències de Catalunya – Al servei de la professió docent).

No em voldria allargar més en aquesta explicació, tot i que crec que valdria la pena poder compartir la informació que vaig rebre sobre els orígens d’aquest Col·legi Oficial centenari (de fet jo havia sol·licitat comparèixer amb “un grup de col·legues interessats”, però se’m va respondre que aquest podria ser un segon pas, si escau… i com que va ser tot tan precipitat…).

Segons els Estatuts originals d’aquest Col·legi (més antic que la “professió de mestre d’escola”, ja que va néixer quan “estudiar” era el privilegi d’uns pocs) només hi podien accedir els llicenciats, tot i que, segons la Degana, ja fa temps que es tenia present la conveniència per a la professió docent d’incorporar-hi tot un col·lectiu que havia nascut i s’havia anat multiplicant en nombre, arrel de la Llei General d’Educació del 1970, amb l’establiment de l’escolaritat obligatòria de tots els infants. Tanmateix la normativa vigent no ho permetia… fins ara.

Bona part  dels arguments exposats per la Degana respecte a la línia de treball actual del CDL queden recollits en la seva recent compareixença davant la Comissió d’Educació del Parlament  (us recomano us l’escolteu).

A més de satisfer-me el què vaig sentir en paraules de la Sra. Cambra, em van acabar de convèncer els FETS: El CDL ha modificat recentment els seus ESTATUTS (la darrera modificació publicada al DOGC del 7/8/08… fa només 5 mesos!).

Aquests ESTATUTS estan formulats amb l’objectiu que la nostra pugui ser reconeguda com a Professió Regulada com es recull en la normativa europea. En aquest sentit, el més RELLEVANT  (fa poc temps que s’ha “lligat” el procediment) és que els Mestres Diplomats ens podem inscriure JA com a membres de ple dret d’aquest col.legi. Segons la Sra. Cambra, amb la presentació d’aquest títol i la certificació de 3 anys consecutius d’exercici de la docència dins dels darrers cinc anys, serem considerats com a titulars de “grau de mestre en educació primària” o  de “grau de mestre en educació infantil” (títols derivats de l’adequació a l’Espai Europeu d’Educació Superior)  i, per tant, podem col·legiar-nos!, el què significa la professionalització de la nostra feina.

No sé què en pensareu, però a mi em sembla una bona notícia, ja que una vegada siguem membres del col.legi, tots aquells professionals amb un objectiu comú respecte a la nostra professió (p.ex. els mestres i professors d’Ed. Infantil i Obligatòria), si sumem un grup significatiu i cohesionat, podem constituir una Comissió (m’informà la Degana) amb veu pròpia que ens permeti vetllar per la nostra professió i per nosaltres com a professionals, tant en la vessant de la pràctica docent com en la del nostre rol i prestigi social -darrerament tan qüestionat fins i tot pels mitjans de comunicació (oi, Sílvia?).

I acabo, perquè ja n’hi ha prou per avui… no voldria que agaféssiu una “indigestió d’informació”. Reflexioneu-hi (si ho feu en veu-alta-amb-comentaris-al-bloc podrem compartir-ho tots).

Considereu si “tot això” podria ser el nucli de la trobada que tenim pendent? … Quanta gent s’hi “apuntaria”?

Jo agafaria la paraula a la Sílvia Cano i anar-nos inscrivint a través del seu correu: CONFIRMAT el dia 21, que ella pugui saber “si hi cabrem en el local” o si cal replantejar-se portar a terme la trobada (si som quatre podríem quedar al “Zurich” de Plaça Catalunya, no? he he).

Bona nit.

Ana M. Reyes

Anuncis

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

“La vaca cega” (fragment), Joan Maragall,  Poesies (1895)

Amb aquests versos voldria expressar la sensació que tinc respecte a la meva vida professional fins ara.

Durant més de 20 anys he estat com la VACA CEGA.

Topant una i altra vegada amb la crua realitat, soques diverses: el desprestigi del mestre com a professional, els decreixents resultats acadèmics dels alumnes, les exigències de l’Administració de torn, la Reforma Educativa que sembla mai acabar, els judicis i prejudicis de la societat, etc.

El cop de roc: la Reforma Educativa, la que havia de ser la solució per al fracàs escolar i tants esforços d’adaptació m’ha costat.

El tel: la barreja dels meus drets laborals amb la tasca pedagògica: una capa descolorida de reivindicacions sindicals que va perdent força i efectivitat.

MESTRES D’AVUI:

Hem de sortir d’aquesta inèrcia que ha desencisat a tants companys i que ens aclapara cada vegada des de més joves.

Som uns professionals amb cara i ulls. Però la nostra professionalitat se’ns menja, ens tanca a les aules a complir el nostre deure i no ens hem dedicat gens a cuidar-NOS, a cuidar la nostra imatge i defensar el rol tan important que tenim a la societat: l’educació!

El nostre col.lectiu ha crescut tant en els darrers cursos que ara en som més que mai. Ajuntem les nostres veus per fer allò que tan bé se’ns dóna a la classe:

Fem-nos escoltar!

Els mestres dels segle XXI

hem de recuperar el prestigi social que ens ha estat manllevat.

Només serà possible si nosaltres hi creiem de debò.

FINS ON ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR?

No serà un camí fàcil ni curt. Però podem aconseguir-ho: hem de crear el nostre COL·LEGI PROFESSIONAL.

Comencem a treballar-hi ja!

  • In: Ana M. Reyes
  • Comentaris tancats a Llençarem la tovallola ?!!

Els mestres afronten dividits la vaga contra la Llei d’educació (DiarideTarragona.com)

“UGT i Comissions Obreres, també contràries a la llei, se n’han desmarcat perquè es volen esperar que acabi la tramitació parlamentària del text.” (3cat24.cat)

Inici desigual de la jornada de vaga en l’ensenyament convocada avui per tres sindicats  (diariSegre.com)

La vaga contra la Llei d´educació té un seguiment desigual a les comarques gironines (DiarideGirona.com)

La segona vaga de l’any contra la llei d’educació té menys èxit que la primera (3cat24.cat)

Mestres, QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?

  • On ens han de portar les incoherències, les contradiccions?
  • Com es pot entendre aquest “panorama”?
  • Com s’entén que els sindicats de mestres no estiguin units fins al punt que alguns es desmarquen de la crida?
  • És això el què ha desencisat als mestres… O és la sensació que tot està perdut?

Companys i companyes… ESTEM LLENÇANT LA TOVALLOLA?

Ja és hora que deixem de fer el préssec perdent jornades de sou en vagues cada vegada més vagues.

Hem de mostrar-nos valents i honestos: aturem les escoles i anem a la vaga NOMÉS i estrictament per Llegeix la resta d’aquesta entrada »